"Hasta la vista": viure intensament

Tres amics preparen amb entusiasme un viatge per tal de perdre la virginitat  i fugir del paraigua protector de la seva família acompanyats de les seves respectives discapacitats i una peculiar infermera/guia que acabarà congeniant amb el grup. El tractament especial d'aquesta senzilla trama és el que fa interessant aquest melodrama al abordar a les persones amb discapacitats i les relacions personals amb una naturalitat i un sentit de l'humor que no traspassa mai la línia de la grolleria o el comentari fàcil. Estem davant una autèntica roadmovie grupal amb una combinació arriscada de comèdia endolcida i realisme sense entrar mai en el terreny de la compassió caritativa tan rebregat en dècades passades per la indústria hollywodiana.
La primera part de la cinta es presenta amb un ritme i un plantejament molt atractiu i trencador per decaure en una segona més avesada al bonisme i el tòpic sense deixar-te d'enganxar-te fins al final.
Es tracta d'una cinta en la línia de "intocable", que potser mereix molt més pel seu atreviment a l'hora de tractar diferents discapacitats amb les respectives relacions comunitàries d'amistat i familiars. Fins i tot es pot afirmar que la riquesa en el tractament d'aquest temàtica és molt mes interessant en "hasta la vista".
Les interpretacions estan a una bona alçada sense exageracions fora de lloc tot i que cal mencionar que la intenció inicia d'utilitzar persones reals amb la discapacitat es va deixar de banda per donar entrada a actors professionals.
En definitiva, una bona pel·lícula recomanada a tothom que li plagui veure un melodrama atractiu, esquitxat d'ironia al voltant d'un grup de persones amb alguna discapacitat amb unes ganes boges d'esprémer la vida intensament.