"La noche más oscura": intensa i sólida

Es pot encarar aquesta pel·lícula de moltes formes. Es pot criticar la indulgència a l'hora de mostrar la feina dels espies i torturadors de l'agència més intel·ligent del món (CIA), es pot negar la veracitat d'algunes intervencions que es mostren o les que s'amaguen. El que no es pot negar de cap de les maneres és que la narració t'atrapa i et manté gairebé dues hores i mitja ben enganxat a la cadira sense permetre el més mínim descans.
Kathryn Bigelow ja va demostrar el seu ofici a la potent "En tierrra hostil" sense entrar en prejudicis i deixant a l'espectador la possibilitat de valorar el context polític o ideològic de la trama. Ara ho corrobora amb una narració clàssica (presentació, nus i desenllaç) protagonitzada per una gèlida agent de la CIA interpretada magníficament per Jessica Chastain que la recordem especialment per "Criadas y señoras". De ben segur que, per la temàtica i la solidesa de la interpretació, estem davant d'una candidata al Òscar a la millor protagonista femenina.
Està clar que no li podem demanar al cinema més comercial dels EEUU que sigui molt crític amb les seves institucions. Si us provoca rebuig una certa i mesurada presentació del fets que escombra cap a casa millor no aneu a veure-la. Ara, si us atreuen les històries ben plantejades i amb força no dubteu en comprar l'entrada.
Trobo a faltar, però, un tractament més profund i empàtic dels personatges. La línia del secundaris es perd i es torna a trobar sense massa continuïtat o no entra a desenvolupar cap de les personalitats que envolten la protagonista. Aquest tractament tan fred aproxima perillosament la pel·licula al format documental i és per aquí on li han plogut la majoria de crítiques.
Malgrat tot estem davant d'una obra  recomanada a tothom disposat a enganxar-se a una trama coneguda i pseudo-propagandística però amb una solidesa que compensa qualsevol mancança de profunditat interpretativa.