"Tabú": melancolia que no arriba

"Tabú" és un díptic melangiós al voltant de la vida de l'Aurora. La primera part se centra en la seva solitària vellesa, ruïna i demència al voltant d'una escassa relació amb Santa, la seva sirventa negra, i Pilar, una veïna solitària i mística. La segona part és un llarg flashback de la seva vida narrada en veu en off per un antic amant "especial".
La línia conductora de la trama és l'amor en totes les seves possibles presentacions i significats. Tot comença en un episodi de llegenda o conte tradicional al voltant de l'amor platònic que es converteix en transcendent a traves de la figura d'un cocodril el qual va apareixen reiteradament per recordar-nos que "l'amor no mort mai". Ocupa una part central l'amor passional, impulsiu i clandestí entre la protagonista i en Mario en mig de la selva colonial portuguesa. L'amor encotillat i poruc es presenta en al figura de l'amiga Pilar mentre l'amor virtuós i tradicional pren la forma de matrimoni amb el seu marit alemany.
Fins aquí la meva pròpia interpretació de la part més substancial de la cinta. La forma de transmetre-ho és el que posaria en un intent frustrat que no connecta, que te caigudes de ritme imperdonable i que abusa d'alguns elements que s'apropen a una pretensiositat que molesta per avorrida i repetitiva. El director Miguel Gomes es recrea en una voluntat de transmetre un univers propi, oníric i fantasiós que es queda a mitges a causa d'un abús de la solemnitat que actua com una làpida.
Recomanada per fans molt fans del director o dels universos particulars plens de somnis i simbolismes massa farragosos.