"Treme" (segona temporada): admirable realisme quotidià



TREMEnda la sèrie!! 
Aquesta segona temporada la comunitat de New Orleans s’ha estabilitzat mínimament i la descripció coral del personatges continua amb una vida més rutinària i ,potser, pausada. La personalitat de cadascun del protagonistes es va desenvolupant poc a poc per tal de donar temps a degustar cadascun del seus racons, el seu orgull, les seves dèries i misèries. Tot flueix amb una naturalitat i un mestratge que tens la sensació d’estar i conviure entre tots ells amb la música com element omnipresent que ho embolica tot d'una forma realment màgica.
Us puc dir que cada episodi escoltava la cançó de capçalera  sense  prémer mai la tecla de FWD per tal d’anar directament a la trama corresponent. Amb això vull destacar la magnífica qualitat de tots i cadascun dels segons de cada capítol. No hi ha res gratuït o estirat per omplir minuts sense justificació (cosa que alguna vegada passava a "los soprano", per exemple). La grandesa d'aquesta sèrie es fonamenta en una fluïdesa magnífica de tot allò més quotidià i senzill, tot allò que li passa cada dia a un grup de personatges en lluita contínua per mantenir la dignitat i superar la ràbia d'una catàstrofe sense precedents acompanyada d'un malgovern inepte i corrupte.
David Simon executa, una vegada més, un estil narratiu allunyat dels fatídics índexs d'audiències immediates per crear un drama coral proper al realisme més brut alhora que desprèn una vitalitat eloqüent amb la música com a companya inseparable. L'ambientació és realista i propera, no amaga res tot descrivint una crítica sociopolítica contundent sense que tinguis la sensació d'estar davant un pamflet.
No podem obviar de cap manera el conjunt d'actors i actrius que conformen el repartiment amb algunes repeticions de "the wire" i unes incorporacions que estan -totes i tots!- a una alçada notable. Si et pares a pensar no n'hi ha cap que desentoni tot i que personalment em quedo, amb el perill de ser injust amb la resta, amb Antoni Batiste (Wendell Pierce) i la chef Janette (Kim Dickens).
Aquesta sèrie no és recomanable, resulta imprescindible.