"Hitchcock": una finestra "discreta" a la seva vida...

La biografia-homenatge a Alfred Hitchcock ens mosta l'episodi del naixement de "psicosis" com a pel·licula    fruït de l'obstinació de dos genis obligats a entendre's i a comprendre's per tal de fer front a una  negativa de la Paramount a produir un proposta plena de riscos.
Més enllà de les referències a actrius, productors, guionistes i altres obres del director la cinta ens explica d'una forma entenedora i àgil totes les interioritats tan del rodatge com de la parella que van acompanyar l'episodi esmentat afegit algun element fantasiós a mode de contrapunt del director i amb l'objectiu de destacar la seva obsessió malaltissa quan es ficava darrera una càmera. L'eficàcia de la narració no es pot posar en dubte: una mica de cinefília acompanyada per unes caracteritzacions molt fidels, amanit amb conflicte de parella i rematat de forma permanent amb les muntanyes russes del caràcter compulsiu del geni Alfred. Una fórmula sense riscos ni voluntat innovadora amb la intenció de narrar de forma ajustada a la realitat el que va passar durant aquells mesos de rodatge.
El grup d'intèrprets està a una alçada notable amb un Anthony Hopkins que se'n surt prou be malgrat estigui realment impedit en la seva expressivitat a causa de les limitacions del maquillatge i una  Helen Mirren magnífica que s'acaba convertint en l'autèntica protagonista acaparant molts minuts per merit propis.
Estem davant una atractiva i entretinguda cinta, feta amb professionalitat per entrar en la cursa dels premis, amb les dosis mesurades dels ingredients bàsics d'un bon producte i que no desmereix en cap moment malgrat trobi en falta una recerca més profunda i potser conflictiva de la personalitat d'en Hitch i una mínima aproximació a la innovació encara que sigui per imitar el que va suposar "psicosis" en la seva època.