"Las sesiones": normalitat i sexe

El escrits autobiogràfics de Mark O'Brian (un magnífic Jonh Hawkes) són la base on es fonamenta l'adaptació del director Ben Lewin al voltant del particular viatge del protagonista per descobrir el sexe als 38 anys després de quedar-se paralitzat, però no insensible, a partir del coll i totalment depenent d'un pulmó artificial que li permet fins a quatre hores d'autonomia si està desconnectat. Aquesta odisea serà possible amb l'ajut d'una terapeuta sexual (excel·lent Helen Hunt, una aposta segura pels Òscars) i els consell d'un particular capellà catòlic (un discret  William H. Macy) .
En primer lloc m'agradaria destacar l'admirable tractament que dona la cinta a la perillosa combinació entre el desig de normalitat per gaudir del sexe i la profunda religiositat del protagonista. Un còctel que podria portar a contradiccions i contencions explosives o resoltes amb postures extremes i que, encertadament, es condueixen per un camí ple de riquesa i plenitud. L'etern dualisme cos/ment es resolt des de la perspectiva de la integritat de la persona per aconseguir una normalitat serena i calmada. L'angoixa vital del personatge es mostra des d'un poètic i irònic positivisme, carregat d'intel·ligència i sentit pràctic sense donar cap oportunitat al patetisme sensibler o, a l'altre extrem, la mortificació victimista.
Per aconseguir-ho ens ajuden moltíssim les perfectes interpretacions dels dos protagonistes, ajustades i d'una naturalitat ben allunyada de qualsevol desproporció efectista.
Imprescindible pels que encara teniu una mínima esperança en la naturalesa humana i la seva capacitat fer una travessa vital digna i en plenitud ben allunyat del maleït puritanisme.