"Mapa": original i atrevida

Estem davant una proposta única que costa definir-la. Es podria dir que és un diari filmat, o un recerca introspectiva d'un "jove" perdut de 30 anys o un viatge meravellós i ineludible buscant, com fa tothom algun cop a la seva vida, el veritable amor.
No és un documental encara que tot el que succeeix és cert, però tampoc és una pel·licula ordinària amb una estructura estàndard. Estem davant d'un exercici de despullada sinceritat en tot els sentits: personal, com a gravador, editor i director d'un material que va creixent com un joc d'introspecció durant quatre anys. Les preguntes que t'assalten i que la mateixa veu en off va plantejant estan ben distribuïdes per tal d'assegurar la tensió d'un llargmetratge: s'acabarà filmant a ell mateix?, com desembolicarà tot al que ens va mostrant?, trobarà l'amor de la seva vida?.
Encara que decau a la part central, aconsegueix remuntar amb un ofici i una inventiva fora de qualsevol dubte presentant-nos una obra que trenca cànons establerts i a la qual no se li pot negar una magnífica capacitat d'inventiva al voltant de la frontera entre la realitat i la ficció.
Simiani es mereix el màxim reconeixement al haver estat quatre anys pendent d'un fil i presentar-nos una nova mirada, amb un descaro i una originalitat que estan fora de dubtes.
Recomanada, molt recomanada pels que tingueu interès i curiositat en les noves, i entretingudes també!, formes cinematogràfiques.