“Una pistola en cada mano”: embolics de maduresa



Cesc Gay ens presenta un autèntic equip de somni en el repartiment i un guió mil·limetrat que juga hàbilment amb l’engany alhora que mostra escenes d’una naturalitat extrema (sembla que estem assistint a la conversa entre dos veïns qualsevol ). D’aquesta manera  assigna a cada actor un personatge d’allò més allunyat del que la seva imatge transmet. El Noriega fent d’ingenu i estúpid i el Darín fent de “cornut” carn de psicoanalista són el súmmum d’aquest contrast.
L’aposta és atrevida perquè està a punt de xafar la línia de l’avorriment i la monotonia degut a escenes llargues,  plans fixos sense ni moviment de càmeres ni cap mena de música. Tota l’estructura està basada en diàlegs intel·ligents i situacions enginyoses que ens condueixen a una trobada final que ho acaba de lligar tot.
S’aconsella a tothom que vulgui gaudir d’unes interpretacions sense estridències i ajustadíssimes a un guió ben encaixat, el qual  dibuixa un retrat divers a allò que depara la maduresa urbanita.