"A puerta fria": una joia amagada

Les vivències d'un veterà venedor durant la que potser serà la seva darrera convenció constitueixen un retrat melodramàtic del perdedor en el seu moment crepuscular envoltat per autèntics depredadors en un món especialment dur com pot ser el de les vendes a comissió.
Tota la trama es desenvolupa dins un hotel i manté perfectament la tensió gràcies a les destacables interpretacions del grup d'actors amb la necessitat ineludible de subratllar positivament a Antonio Dechet i María Valverde i de forma negativa a Nick Nolte que s'havia de convertir en un atractiu per la taquilla i acaba sent un autèntic mercenari que compleix sense cap entusiasme.
El prometedor director català Xavi Puebla aconsegueix aprofundir en una naturalesa humana presonera de la necessitat d'aconseguir sobreviure per sobre de tot, arribant a l'extrem de malmetre la pròpia dignitat i la de les persones més estimades. Un ecosistema ple de taurons, hienes i voltors on no hi ha lloc per la puresa o la innocència (encarnada per la Inés) encara que estigui carregada d'una formació i una intel·ligència envejables. Tot plegat ens recorda molt especialment a la extraordinària "Glengarry Glen Ross" (Éxito a cualquier precio) del guionista David Mamet estrenada al 1992.
Estem davant una d'aquelles joies que passen desapercebudes, que traspuen veracitat, cruesa i professionalitat, que et sorprenen i no et canses de recomanar. Un cinta a la qual no li sobre ni li falta un segon, on tot encaixa la perfecció deixant les justes portes obertes per la interpretació de l'espectador.
Aneu-hi rapit si no us la voleu perdre.