"Efectos secundàrios": trencaclosques capgirat amb molt d'enginy

Un psicothriller ambientat en el món dels psicofàrmacs es desenvolupa al voltan d'Emily, una pacient interpretada per Rooney Mara, i pel Dr Jonhatan, el seu psiquiatra al qual dona vida Jude Law i ens mostra, en una primera part, els múltiples i poderosos tentacles de la indústria farmacèutica. Aquesta primera meitat la podem qualificar de brillant en el sentit de presentar-nos el cas d'una forma ben travada, amb tots els enllaços ben connectats i amb un atractiu que et capta i en posa en guàrdia per presenciar un desenllaç que promet. 
En aquest punt voldria fer una menció especial a l'assaig de David Eagleman publicat per anagrama, que duu per títol "Incógnito. Las vidas secretas del cerebro" i que ens il·lustra sobre les conseqüències que poden tenir els avanços de la neurociència cognitiva en un futur ben proper. Segurament es tracta del darrer destronament de l'espècie humana: el de la llibertat individual. L'autor afirma al capítol 7 que "la neurociència ha demostrat que la ment conscient ja no és la que porta el timó de la nostra vida" i que s'ha de substituir els conceptes de responsabilitat pel de "modificabilitat" i el  de lliure elecció per un "automatisme suficient". Uns avenços que a nivell legal ens aboquen a unes zones d'ombra que a la pel·lícula serveixen per justificar tots els girs de la seva segona meitat.
Aquest desenllaç se'ns presenta  i capgira diverses vegades fins arribar al clímax final. El problema és que aquests girs inesperats sorgeixen sense massa sentit ni lligams que ho expliquin entrant en una desenfrenada successió d'esdeveniments. No sabem ben be si es tracta d'una virtut del guió al deixar-te amb la mel als llavis diverses vegades o és una espifiada per rematar i no donar excessiva durada al film.
Malgrat tot el director Steven Soderbergh, que recordem especialment per la seva primera obra "Sexe, mentiras y cintas de vídeo" (1989), aconseguix substituir els possibles badalls en boques obertes de sorpresa i ocurrent distracció amb l'ajut insubstituïble d'un grup d'intèrprets remarcable.