"La caza": melodrama de terror comunitari

Assegut a la butaca notava la meva respiració accelerada per una tensió pròxima al terror fruït d'una indignació que et provoca la transformació d'una comunitat des d'una suposada harmonia i amb una funció protectora en un altra violenta i excloent al creure amb una fe obsessiva les paraules acusadores i mal interpretades d'una nena. Aquest brutal procés de transformació troba fàcilment, en base a rumors absurds, una víctima fàcil en la persona del protagonista i mestre de la nena.
Tot passa en un any, tot comença i acaba en una trobada de germanor de les amistats més properes, tot comença i acaba amb una escena de caça, però no tot és igual com una rutina monòtona i agradable. Alguna cosa ha canviat en les vísceres d'aquest grup que provoca feredat.
Un guió que t'enganxa pel coll, et rebrega sense descans i et solta sense pietat al final, amb una interpretació d'un Mads Mikkelsen en estat de gràcia. Un moment dolç que està demostrant a "Un asunto real" i la sèrie "Hannibal". L'actor aconsegueix posar-te en la seva pell d'una forma intensa i profunda amb un domini del gest i la mirada que, des de la fredor i la contenció del personatge, comunica tot un seguit de matisos sense traspassar mai la línia de la desproporció.
Estem davant d'un molt recomanable relat que destapa la realitat més descarnada d'una comunitat que es transmuta d'una forma ben crua i dramàtica en un grup violent a la recerca d'un boc expiatori.