"Món petit": amb el somriure molt gran

Sembla que el món del documental ens regala sorpresa rere sorpresa. Estem davant d'una producció peculiar al voltant de la vida de l'Albert Casals, un jove que a causa d'una leucèmia s'ha de desplaçar en cadira de rodes des de fa uns anys. Això no l'impedeix viatjar per tot el món en solitari i sense diners. Aquest cop ho fa acompanyat de l'Anna per tal d'arribar en una ruta de 200 dies a la part més allunyada de la seva Barcelona natal: concretament a Nova Zelnada.
Per evitar l'intromissió de l'equip de rodatge la majoria del material és autofilmat amb una càmera domèstica. La sortida i l'arribada es fa amb càmeres professionals alhora que s'insereixen filmacions casolanes de la mateixa vida del protagonista i entrevistes amb les persones més properes. Una barreja peculiar i ben aconseguida malgrat les diferències de qualitat i temporals.
Es tracta d'un monument ben construït a la recerca de la felicitat a partir d'aquesta qualitat tan en voga darrerament com és la resiliència (aquella capacitat personal per resistir i superar agressions continuades) relacionada estretament amb l'autoestima.
Un documental que s'ha adaptat perfectament al material que ha arribat a les seves mans, elaborant un guió molt ferm el qual també inclou les seves dosis de tensió dramàtica per donar-li un valor afegit poderós.
Estem davant una obra notable. Si teniu oportunitat no us el perdeu, us enganxarà i us aportarà unes dosis de necessari optimisme sense escletxes i gens empallegós.
Més informació a Filmaffinity i al web oficial.