Weekend: drama romàntic sense escletxes



El tema està molt bregat: un cap de setmana d’enamorament intens i frenètic amb un desenllaç més aviat fosc. La trama no té cap parany ni doble intenció. La coneixem perfectament abans d’entrar a la sala. El mèrit es troba en el com es planteja tot plegat.
L’atractiu principal se centra en la qualitat “britànica” dels dos actors protagonistes. Unes interpretacions que ratllen la perfecció,  sense estridències ni sobreactuacions, amb una naturalitat creïble i mesurada i, per sobre de tot, una capacitat per transmetre emocions que t’arriba i et penetra. En aquest punt cal destacar que s’ha rodat tot en dues setmanes  incloent, fins i tot, algun espai per a la improvisació.
El guió s’estructura perfectament en un  crescendo que s’inicia a partir d’una relació esporàdica i casual , des d’una primera atracció fins que s’arriba al clímax final tot passant per una intensa coneixença personal a través d’uns diàlegs, potser, massa pretensiosos.  Les escenes passionals són ajustades a les necessitats d’un guió sense focs artificials ni censures primmirades.
L’ estètica es basa en una cultura suposadament  hipster (alternativa , mutant i fetitxista dels elements que considera autèntics) tant  en la moda com en les comportaments. A nivell cinematogràfic utilitza colors asèptics i una fotografia una mica sobreexposada sense cremar-la.
Si us animeu podreu gaudir d’una hora i mitja d’un retrat veraç sobre els mecanismes de l’amor, la fortalesa dels sentiments i  el respecte sobre el fet homosexual amb normalitat en una pel·lícula que traspua sensibilitat i bon ofici.
Més informació a Filmaffinity i IMBd.