"Bárbara": vitalisme dins la grisor

La protagonista és una pediatra de l'antiga RDA represaliada a finals dels anys 70' per haver demanat marxar del país amb la seva parella danesa. El drama transcórrer en un hospital de províncies on coincideix amb un altre metge amb el qual congenia malgrat la seva ferma fredor inicial. Podríem dir que aquest "càstig" és la versió fosca i en bata blanca del nou decret de plantilles que està a punt d'aprovar-se a l'educació pública catalana on la discrecionalitat i les llistes negres segurament donaran lloc a "desterraments a províncies". A l'igual que la moda: "tot torna". Procurarem ser acollidors des de la perifèria.
I ja centrant-nos en la pel·lícula, val a dir que estem davant una bona i equilibrada feina sense que tota l'emotivitat que comporta arribi a tocar la fibra sensible de l'espectador. Crec que volgudament se'ns mostra una fredor i un desassosseg inicial -que podem fins i tot escoltar en un vent molest- per transformar-se d'una forma gradual i ben interpretada per la protagonista en un discret entusiasme i ganes de viure que va descobrint poc a poc fins arribar al desenllaç final. Aquest itinerari vital està perfectament estructurat en un guió mesurat fins al darrer detall malgrat alguna possible incongruència en la finalització.
La protagonista  (una desconeguda i a tenir en compte Nina Hoss) encerta la interpretació d'una forma magistral, sense efectismes innecessaris i amb un gest contingut i mesurat aconseguint un treball intimista ajustat i acompanyada per una interpretació destacable del seu company i metge (un també desconegut Ronald Zehrfeld).
En definitiva estem davant d'un recomanable drama, de línia clàssica i naturista que no acaba d'emocionar com ho va fer "la vida de los otros" tot i que aconsegueix fer un retrat apreciable a partir de l'òptica més íntima d'un personatge en l'etapa final d'un regim decrèpit i opressor a les portes de la caiguda del mur.