"Rebelde": plor i dolor cap dins

"Rebelde" és un conte expiatori narrat per Komona, una mare de 14 anys que parla a la criatura que duu en el seu ventre i que ens narra totes les vivències des de la seva captura amb 12 anys pels rebels subsaharians  i la seva conversió en nena soldat amb totes les desventures incloses. Un argument que inclou molts elements de cinema denúncia tot i que va molt més enllà aconseguint, amb una elaboració artesanal i mil·limètrica, presentar-nos i enganxar-nos a un cinema fantàstic ple de màgia, simbolisme i vitalitat.
El dolor, la violència i la cruesa emotiva i continguda es barregen amb relats imaginatius arrelats en les profunditats de l'ànima més humana sense estridències excessives per oferir-nos un cant a al vida des del dramatisme més brutal.
El director aconsegueix  amb la imatge aproximar-se a cadascun dels personatges protagonistes d'una forma íntima, propera i sincera defugint diàlegs innecessaris o violència gratuïta arribant al doble salt mortal en el cinema: transmetre alguna cosa molt profunda, sense excessos ni exageracions inútils. Tot això amb el mèrit que les interpretacions són no professionals.
Tot desprèn senzillesa, com si la càmera estigués allí per casualitat per relatar la crua realitat i, alhora, fer-nos sentir tot allò que la protagonista va arribar a patir incloses les estratègies íntimes i personals per tirar endavant una càrrega ben feixuga.
Es tracta d'una pel·lícula que va molt més enllà del cinema denúncia i es fa acompanyar, d'una forma encertada al meu entendre, per un embolcall de màgia i vitalitat envejables.