“Stoker”: torbadora poètica de la violència

-->
India Stoker (esplèndida Mia Wasikowska) és una noia introvertida a qui la majoria d’edat coincideix amb un estrany succés que guiarà tota la trama; es tracta de la mort del seu pare en un “accident” i la tornada d’un misteriós Michel, germà del pare, del qual no en tenia notícia i qui començarà a congeniar amb la mare.
Es tracta d’un thriller psicològic que no us deixarà indiferents en presentar-vos una atmosfera inquietant i particular que pot provocar un volgut desassossec tot embolicat en una estètica gòtica i molt personal. La creació d’aquest ambient en tensió va de la mà d’un ritme molt ben estructurat, pausat, sense cops d’efecte explosius i amb l’exposició ajustada de tots els elements necessaris per enganxar-nos. També hi ajuda la utilització, amb una demostració d’estil, d’una gran diversitat de plànols, enquadraments i jocs de llums els quals, conjuntament amb elements sonors no musicals, ens transporten fins al més profund i fosc de la personalitat dels personatges.
El guió és previsible tot i que això ens és igual perquè ens trobem davant una pel·lícula on la forma, el caràcter personal i l’abstracció suposen un obsequi sensorial molt atractiu, tal vegada una mica excessiu però, de ben segur, poc convencional.
En definitiva, un cinema recolzat bàsicament en la imatge, en una varietat formal molt interessant que, a més a més, aconsegueix dur-te pels camins de la tensió psicològica atractiva, excitant i perversa malgrat que pugui provocar rebuig per la seva hipertròfia estilista.