"Un amigo para Frank": confortable comèdia en un futur no molt llunyà

Quan ja es tracta d'una realitat en investigació, la cinta ens planteja la més que probable situació d'una persona gran, amb els fills vivint lluny i amb necessitats domèstiques evidents a la qual se li assigna un robot d'aparença humana per solventar la papereta del dia a dia i ajudar-lo a tirar endavant tot sol.
Aquest punt de partida apunta una sèrie de línies argumentals que les deixa plantejades sense aprofundir massa en elles: la relació home-màquina, les relacions familiars davant una situació de demència i pèrdua de memòria, l'obsessió per la novetat sense sentit,... totes elles molt interessants malgrat es quedin en una superficialitat millorable encara que s'agraeix el tractament del futur sense hecatombes o holocausts i amb uns enginys-robots amigables (en aquest punt em ve a la memòria la magnífica "moon" que recomano amb insistència).
Resulta també molt interessant el gir fantasiós que dona la trama al voltant de la mateixa memòria del protagonista i la figura del Quitxot amb escenes prou divertides de confrontació del llarguerut cavaller amb el seu acompanyant panxut contra autèntics molins despietats.
Les interpretacions són tremendament irregulars. Mentre el veterà Frank Langella desborda la càmera cada vegada que l'enfoca i la mateixa Susan Sarandon no desentona, en James Marsden i la seva germana en la ficció Liv Tyler no arriben a connectar en cap moment ni amb els altres personatges ni a l'hora de crear l'atmosfera que es pretén. I aquest seria el gran èxit de la cinta, l'acollidor i agradable ambient que t'atrau, amb una sensació de comoditat per plantejar-te a mode de falca aspectes tan transcendents relacionats amb la memòria i d'altres que ja hem mencionat.
Recomanable, sempre s'agraeix una visió del futur en clau de comèdia que amaga línies dramàtiques en un suau envolcall.