"Monstruos University": animació en "pilot automàtic"

Començaré l'entrada amb una anècdota sobre un diàleg de la pel·lícula. Es tracta de la típica discussió entre amics que acaba amb el reconeixement de culpes mútues i les frases de penediment on s'enumera tot el mal que se li ha fet al company de l'ànima. Doncs bé, durant la tongada final, en Sullivan, acaba amb un "(...)... i també t'he mentit",  com si mentir fos la pitjor de les malifetes que es pot fer. I efectivament ho és en el món anglosaxó mentre al nostre entorn sembla que hi hagi autèntiques competicions per veure qui menteix millor al jutge, a hisenda, a l'hora de contrastar dades a nivell periodístic i, fins i tot, a la parella. Un "fet diferencial" que els guionistes de la factoria Pixar haurien de tenir en compte tal i com estan les coses al nostre entorn més "mediterrani".
Escrita la curiositat que duia al pap ben enquistada val a dir que estem davant un producte al qual li podem trobar pocs defectes alhora que tampoc trobem espurnes de genialitat i d'imaginació amb les quals la factoria Pixar ens té acostumats -o mal acostumats, com vulgueu dir-li. Aspectes tots dos que sí trobem al magnífic curt "the blue umbrella" que durant sis minuts en fa obrir el cervell de bat a bat preparant-nos pel llarg.
La cinta és el relat l'etapa universitària dels protagonistes de l'admirable i molt recordada "Monstruos S.A.", en la qual és coneixen i inicien el que serà una profunda amistat no sense passar pels entrebanc més habituals de qualsevol coneixença amb voluntat de permanència.
On esperàvem un guió farcit de diàlegs i situacions talentoses ens troben amb una professionalitat  sense discussió i sense ànima. Si busquem un personatge curiós i que trenqui algun perfil estàndard no el trobarem tot i que la majoria estan prou ben definits. Si busquem situacions emotives i trencadores tal i com vam veure a la inigualable trilogia de "Toy Story", "Up" o la més recent "Brave" no en trobarem cap.
Malgrat tot tenim garantida una bona tarda de cinema familiar entretinguda, sense escarafalls i amb un ofici molt per sobre la mitjana encara que a la factoria dels somnis hagin posat el "pilot automàtic" (o la màquina de fer diners, com vulgueu).