"Antes de anochecer": no és l'amor, és la vida

Una comèdia romàntica corre sempre el perill espantós de convertir-se en un empatx edulcorat que dura per uns segons fins que arribes a la fatídica i ràpida conclusió que la realitat no s'adiu gens al que has vist.  És per aquesta raó que s'agraeix veure'n una de vital, mínimament realista, plena de contradiccions properes i amb un guió estructurat molt treballat.
La pel·licula tanca la  trilogia  de la parella Jesse i Celine iniciada al 1995 amb "antes del amanecer" i continuada al 2004 amb "antes del atardecer" i ens narra magistralment una tarda-nit dels protagonistes estiuejant en una casa grega del Peloponès, afrontant i dialogant sobre tot el que els uneix en una xarxa vital que han de cuidar per aconseguir un bocí de la fràgil i precària felicitat.
Els protagonistes verbalitzen d'una forma assequible i gens erudita tots els fantasmes que contaminen perillosament la seva ferma estimació en uns plans llarguíssims dins un cotxe, caminant o asseguts en una taula compartint el dinar. Una decisió valenta que situa tota la responsabilitat en les interpretacions i els diàlegs aconseguint una frescor i una claredat que la mateixa fotografia també ens xopa d'una forma molt agradable.
Aquesta veraç naturalitat ens captura i ens porta a la fi dels poc més cent minuts amb aquella sensació preguntona que et fa pensar "I... ja està?" quan la sala s'il·lumina. Una prova de foc per un repte que es va iniciar fa 18 anys i que s'ha construït amb la participació del director i els dos protagonistes formant una terna de guionistes que furguen en els conflictes de parella sense buscar el cop d'efecte provocador i sensacionalista. El conflicte apareix, s'engreixa i es posa fi o es dona sol·lució sense dramatismes i procurant que allò que anomenem empatia es dugui a la pràctica d'una forma constructiva i propera.
Sense cap mena de dubte "Antes del anochecer" entra a formar part de les quatre o cinc millors de l'any amb la recomanació d'imprescindible per la seva fresca complicitat i "bon rollo" que desprèn malgrat la volguda senzillesa que camuflen uns fonaments cinematogràfics indestructibles.
No he vist les dues primeres parts de la trilogia però després d'aquesta troballa passaran a ser de les primeres dins l'apartat "pendent".