"Fill de Caín": escac i mat

Anem directament al gra: ens trobem amb un  thriller psicològic prou rellevant per a ser destacat com una de les millors pel·lícules del 2013 estrenades a tot l'estat i que compleix amb la funció d'intriga i entreteniment que al gènere se li demana. Recomanable del tot si aneu al cinema a passar-ho bé i que tot plegat us enganxi.
Una vegada coneguda la teulada, anem a veure els fonaments que la suporten. En primer lloc un guió ben aconseguit per la seva mesura i ritme a l'hora d'anar mostrant les jugades de la partida, amb un final impactant tot i que, pel meu gust, l'he trobat excessiu per llarg, repetitiu i un pèl irritant. Malgrat aquesta ensopegada, el guió és el que lliga i aguanta una bona part dels mèrits de la cinta. Destacar, també, el treball del director debutant, i Tarragoní, Jesús Monllaó, que aconsegueix que gairebé tots els personatges connectin entre ells i amb la pròpia trama. Destacarem a José Coronado en el paper de pare de la criatura -un debutant i sorprenent David Solans- que se'n surt prou be- en un paper complexe i que, literalment, es carrega la peli sobre les seves esquenes. Completen els personatges un psicòleg saberut encarnat per Julio Manrique amb una interpretació equilibrada i prou, un veterà i proporcionat Jack Taylor en el paper d'un vell campió que està al càrrec d'una escola d'escacs especial i, finalment, i una irregular Maria Molins com a mare del "geni" que no acaba d'arrodonir el seu paper.
Afegint un música prou eloqüent i adequada s'aconsegueix crear una atmosfera i una tensió prou interessant, encara que una mica previsible, per acompanyar-te fins l'escena final que ja hem comentat. Us atreviu?...
Més informació al web oficial.