"Hannah Arendt": retrat impecable d'un personatge i una època

L'argument se centra en quatre anys de la vida de la protagonista. Quatre anys atrafegats de la pensadora (no li agradava el qualificatiu "filòsofa") jueva d'origen alemany i exiliada als EEUU en els quals cobreix com a reportera el judici d'Adolf Eichmann, un dels nazis responsable i organitzador de genocidi dels camps d'extermini, per tal d'escriure una sèrie d'articles i el llibre Eichmann a Jerusalem provocant, finalment, un bon rebombori en ser acusada de deshonrar el judaisme.
La vida i la personalitat d'Hannah es mostren d'una forma rigorosa i ajustada en tres àmbits diferenciats: el seu cercle personal, el viatge i judici a Israel i la seva feina com a docent i escriptora. Tots tres tractats d'una forma intensa i alhora complementària per tal de dibuixar una personalitat complexa, amb contradiccions i amb una vida atrafegada i plena. Aquest equilibri és fonamental i meritori en la cinta perquè aconsegueix mostrar una realitat propera i creïble malgrat de vegades es pugui caure en un recolzament excessiu en  la paraula i un didactisme, al meu entendre, inevitable.
També s'aconsegueix transmetre, amb una interpretació memorable de Barbara Sukowa, una inquietud i un desassosseg intern propis d'una pensadora que topa amb una veritat no desitjada i desagradable amb l'obligació de posar-la damunt la taula. A partir d'aquesta interpretació la pel·licula adquireix una força basada en el rigor i la sobrietat. No busqueu cops d'efecte, ni intriga, ni focs artificials encara que la tensió dramàtica ben distribuïda hi és del tot pressent.

Recomanada per reivindicar l'acció de pensar i fer-nos responsables dels nostres actes per tal d'evitar un altra ensopegada criminal i terrible. La trista conclusió de l'Hannah Arendt és molt clara: Eichmann és culpable però el seu pitjor delicte va ser no pensar per ell mateix i obeir cegament les ordres i funcions que rebia. També es qüestiona com un personatge tan mediocre i ximple pot arribar a fer tan de mal. Podeu jugar a fer relacions pròpies i alienes amb el moment actual.
Més informació a Filmaffinity i a l'entrevista que es va fer l'any 1964