“La mejor oferta” o el pitjor dels enganys

Virgil Oldman (Geoffrey Rush) és un maniàtic expert en art, agent de subhastes, poruc en les relacions amb les dones, protagonista i centre de gravetat d'un drama romàntic que s'inicia amb l'aparició enmig d'una vida metòdica de l'enigmàtica Claire (Sylvia Hoeks), a la qual no pot contemplar per una fòbia a ser vista. Serà ella qui li encomanarà la tasca de  la catalogació d'antiguitats d'una decrèpita mansió heretada dels pares.
La direcció és a càrrec de GiuseppeTornatore, a qui recordareu per l'entranyable Cinema Paradiso. S’aconsegueix un bon equilibri entre la intriga psicològica i un empallegós romanticisme que fins i tot arriba a ser molest cap al final de les dues hores.
La interpretació de G. Rush (el logopeda del "Discursodel rey") és impecable, al igual que la dels seus amics i col·laboradors (Jim Sturgess i Donald Sutterllnad) cosa que no podem dir d’una gèlida S. Hoeks que en cap moment arriba a connectar amb en Virgil.
Ens trobem davant una temàtica de plena actualitat: la mentida i la falsificació poden arribar als sentiments i relacions íntimes quan ja han envaït la majoria d’àmbits de la nostra societat?. Suposo que la vostra imaginació ja us deu aclaparar a exemples...
La música d'Ernio Morricone és prou intensa per no passar desapercebuda i discreta en la justa mesura per no resultar molesta. Tot plegat per aconseguir un resultat final prou destacable, amb una tensió que sedueix i que es va desgranant mesuradament en un treball honest, interessant i en el qual val la pena deixar-se transportar per una càmera que se’t posa subtilment dins la pell de l’apassionat i vulnerable Virgil. Més informació a Filmaffinity i a IMDb.