Black Mirror: un inquietant cop d'ull a un futur proper

El títol de la sèrie fa referència als incomptables “miralls negres” que ens envolten, ja sigui pantalles de mòbil, de TV, ordinador o tablet que actuen com autèntic reflex del que ens estem convertint passet a passet. Es tracta d’una sèrie en dos lliuraments de tres episodis on es desenvolupa una trama independent en cadascun d’ells. La relació es troba en la temàtica i el tractament de la mateixa.
Totes ens situen en un futur pròxim on l’entorn urbà, rural o domèstic no ha canviat pas massa amb la salvetat que hi ha una evolució tecnológica evident en alguns casos ben simple i propera i, en d’altres, més complexa, elaborada o llunyana en el temps. Un futur que en tots els casos resulta impactant, angoixant o esfereïdora i que “pot arribar en deu minuts si som prou sapastres” en paraules del mateix creador Charlie Brooker
En el meu cas és una sèrie que no me la puc treure del cap per totes les implicacions i preguntes que aporta cada episodi a partir de la nostra evident i actual addicció a les noves tecnologies i a aquests “vidres de negre” que ens envolten per tot arreu. Es tracta d’un bon clatellot que ens ha de fer espavilar.  Sense cap mena de dubte ha estat el darrer descobriment d'aquest estiu.
Podeu consultar, després de veure els sis capítols, la completíssima entrada de la Wiki, els sis episodis indipendents a Filmaffinity, un article de cada episodi publicat al suplement cultural de la Vanguàrdia o l’article de Marcos Ordóñez al diari el País.