"Después de mayo": fred i fidel retrat autobiogràfic

El protagonista, Guilles, es troba a París amb 18 anys al rovell de l'ou dels conflictes i debats posteriors al maig del 1968 en mig d'una gegantina onada on tot es podia replantejar amb la única consigna d'oposar-se "al poder" de l'escola, la família o l'estat. Totes les respostes estan fora i s'han d'anar a buscar en un procés de recerca sense límits preconcebuts. La política, les relacions personals, el sexe, les drogues són elements que s'han d'experimentar des del compromís i l'autenticitat sense lligams "burgesos".
Estem davant un exercici autobiogràfic sense contemplacions, que tracta cada personatge amb una extrema i nua objectivitat que resulta d'una emotivitat tan freda que pot acabar trencat aquest pretesa imparcialitat. Sembla que els personatges estiguin tota l'estona reflexionant sobre els seus actes d'una forma transcendent, que en aquest camí de recerca es plantegin contínuament si estan encertant o no, sense gaudir ni un moment de la seva experiència. Fins i tot les escenes més íntimes estan buides. Aquesta podria ser la primera impressió en sortir de la sala.
Malgrat tot, és molt possible que la intenció del director, Olivier Assayas, hagi estat fer un retrat el més imparcial possible, sense intoxicar la narració amb una visió personal i subjectiva. I és en aquest sentit que aconsegueix el seu propòsit oferint-nos una visió prou completa i fidel del que va ser aquella mitificada època a partir de les trajectòries del mateix protagonista i el seu grup d'amistats més properes. Des del que decideix fer un viatge místic a l'orient, la que es dedica en cos i ànima al grup de producció cinematogràfica al servei "del partit" o la que acaba enganxada a les drogues d'una forma dramàtica.
Recomanable a tothom que li interessi el tema del post-maig del 68 tractat d'una forma propera, nua i volgudament objectiva, sense contemplacions. No aneu a buscar biografies comptades des de l'emotivitat o els sentiments. La dolçor no té lloc en aquesta pel·lícula i és substituïda per una profunda agror. Es tracta d'un exercici lloable, totalment respectable i que no enganya a ningú si sabem realment el que anem a veure.
Més informació a Filmaffinity.