"Barcelona nit d'estiu": frescor i bona feina

"Darrerament, al cinema hi ha massa dolor", és una frase que he llegit recentment  i que podria ser una de les raons, a més a més del "mono" que portava, que m'impulsés a veure aquesta comèdia romàntica i em divertís tant, alhora que em retrobava amb aquella ciutat en la qual vaig viure nou anys de la meva vida.
La peça que tenim és una primera obra de Dani de la Orden,  un altre ex-alumne d'aquesta factoria de talents ubicada a Terrassa que es diu ESCAC i que ja s'està convertint en tot referent. Una pel·lícula que va començar sent un curt per acabar, finalment, trobant la producció de la factoria El Terrat tot i que es va mantenir la "filosofia curt" a l'hora de cobrar un sou.
La trama és tan simplona com el fet de fer coincidir el pas d'un cometa amb sis històries romàntiques que es desenvolupen durant la mateixa nit. Històries diverses, amb situacions enginyoses i diàlegs més o menys aconseguits que irradien atreviment i naturalitat sense aprofundir en cap personatge ni cap situació. Es tracta d'una carta de presentació on el director ens demostra un domini envejable de diversitat de tècniques, enquadres i moviments de càmera al mateix temps que aconsegueix dirigir un bon grapat d'actors que no desentonen per a res.
Que la diversitat és una riquesa és una frase que sona a tòpic malgrat en aquest cas la barreja en els diàlegs de diferents idiomes i el plantejament de situacions amb orientacions sexuals diverses d'una forma oberta i espontània sense cap intenció reivindicativa es converteix en una fortalesa a destacar.
Cinema intranscendent per passar l'estona però ben realitzat, ben dirigit i que aconsegueix treure't un somriure en multitud d'ocasions ja sigui per complicitat o per diversió. Si és això el que busqueu, i ja és molt, no us defraudarà. Ah! i m'oblidava de la música popera i enganxosa de Joan Dausà amb el seu tema estrella Jo mai. mai.
Més informació a Filmaffinity o al web de la pel·licula.