"Boardwalk Empire" (temporades 1-3): convida la casa

Imagina que estas a la seu de HBO en una suposada llei seca de bones propostes audiovisuals i per megafonia s'anuncia: "convida la casa, a partir d'avui comença una nova sèrie sobre gansters i  corrupció". Bé, reconec que potser pensareu en primera instància, i per ordre de proximitat, en els sucosos casos Palau (Millet, on ets?) o Bárcenas (d'aquí uns anys segur que en surt una sèrie...). Si, a més a més, us informen que el productor executiu és Martin Scorsese i el director és Terence Winter (si, si el mateix que Los Soprano) segurament ja estareu pensant en una bona borratxera. Tingueu mesura, sis-plau.
Boardwalk Empire es basa l'adaptació d'un llibre fonamentat en fets reals que se centren en la vida d'Enoch Lewis "Nucky" Johnson que va ser durant molts anys un "influent polític i criminal" (així l'anomenen a la wiki) entre 1919 i 1941 (l'any 1942 va ser empresonat) a la ciutat de Atlantic City, la qual en aquella època s'anomenava "El pati de recreo del món" (The World's Playground). Vaja, com ha de ser en un futur l'eix Barcelona World- Eurovegas.
La sèrie parteix d'una producció milionària (el primer capítol va costar 18 milions de dòlars) que s'expressa en una ambientació acurada, un vestuari divers i detallista, un moviments de càmera espectaculars i un repartiment ben dotat. Tot aquest munt de diners no serviria per a res si no hi hagués un guió treballat al mil·limetre i una direcció ajustada. Estem davant d'una trama que va creixent amb el temps i va encetant diverses línies d'argumentació d'uns personatges ben construïts. Tot plegat, és clar, al voltant de la figura d'en "Nucky", interpretada magistralment per aquell secundari que tantes vegades el podem trobar "menjant-se" al protagonista: un veterà i expert Steve Buscemi que literalment omple l'escena amb la seva presència. L'acompanyen la Margaret Schroeder (interpretada de forma acceptable per  Kelly McDonald), jove vídua irlandesa amb dos fills que passarà de ser una distracció a esposa benestant i en Jimmy Darmody, un jove protegir, trepa i xofer del mafiós amb un destacat paper fet per Michael Pitt. D'entre la resta de personatges que conformen tot el grup coral voldria destacar a Nelson Van Alden (Michael Shannon), un obsessiu u fanàtic agent federal que fica el nas als abusos d'en Nucky o a Richard Harrow (Jack Huston), un veterà que tapa mitja cara amb una màscara a causa de les ferides de la guerra i que es converteix en amic i protector d'en Jimmy.
La trama desenvolupa molt aspectes de l'època a més a més de l'origen real de la temàtica màfia, corrupció o delinqüència de coll blanc, com li vulgueu dir. El racisme, la emancipació femenina, el sorgiment del cotxe i de noves tecnologies que canviarien el món o l'aparició d'una nova droga com pot ser la heroïna són algunes temàtiques que queden perfectament ubicades sense forçar-ne res. De la mateixa forma es tracten una gran diversitat de relacions humanes amb un realisme que de vegades resulta pertorbador per la seva cruesa (i no em refereixo únicament a la violència sangosa).
El tema central de la màfia te una explosió brutal a la tercera temporada amb l'aparició de tota una sèrie de personatges propers a la monstruositat que conformen els clans de New York, Whasington i Chicago. En destaco els dos extrems. Per la part fosca, detestable i sanguinària un destacadíssim Gyp Rosetti (Bobby Cannavale) i per la part més humana, tot i que sembli una contradicció,  a un Al Capone (Stephen Graham) que està començant a traçar el "seu camí".
La pinta d'aquesta sèrie és la de créixer amb el temps (la quarta temporada ja s'ha iniciat aquest setembre 2013) i convertir-se  en una de les capdavanteres de l'HBO (i això és molt!). No es tracta d'un producte edulcorat ni molt menys, estem davant d'una magnífica realització que no defraudarà als amants de les trames corals i mafioses, ben travades i amb una qualitat que ratlla l'excel·lencia. 
En aquest blog trobaràs un parell d'entrades completíssimes sobre al sèrie: entrada 1 i entrada 2