"Kon-Tiki": aventura real amb poc risc cinematogràfic

Una aventura ja coneguda (un Òscar al 1951 pel documental i més de 50 milions de llibres venuts) com la del explorador noruec Thor Heyerdahl és una bon argument que únicament necessita una bona posada en escena. La opció triada pels directors Joachim Rønning i Espen Sandberg per tal de donar forma a la pel·lícula noruega més cara de la història es decanta cap un producte familiar edulcorat, de línia clara i sense parts fosques tan a nivell d'imatge com de perfil psicològic dels protagonistes. Tot plegat sembla la darrera aventureta del famosíssim heroi de Hergé  presentada amb una certa ostentació de mitjans i de tècniques digitals de vegades innecessàries.
Els protagonistes conviuen més de tres mesos (a part dels mesos de preparació) en una plataforma de pocs metres quadrats aconseguint reduir les disputes al mínim i amb uns incidents que resulten poc creïbles per la seva ingenuïtat tot i que s'ha de reconèixer un bon ritme i alternança entre en les pulsions emotives i els cops d'efecte amenaçadors. Podríem dir que el millor de la cinta es troba en aquestes escenes dramàtiques ja sigui durant alguna tempesta o per la presència dels sempre fascinants taurons.
Cal destacar que la cinta ha estat nominada entre les cinc candidates als Òscars 2013 a la millor pel·licula de parla no anglesa i els dos directors ja preparen la enèsima aventura del Piratas del Caribe.
Podem concloure afirmant que Kon-Tiki és una pel·lícula entretinguda amb una bona realització, un bon ritme i especialment dissenyada per un consum acomodat i que fuig de l'avorriment.