“Mud”: rius de vides desllorigades

D’entrada hem de dir que el lloc destacat d’aquest drama iniciàtic se’l diputen un particular trio de protagonistes i la mateixa ambientació de la pel•lícula, la qual s’acaba convertint en un element cabdal més de l’aventura vital de dos adolescents cap a la recerca de totes les cares més amagades i fosques de la vida a causa de la topada casual amb un enigmàtic fugitiu. Tot això succeeix al llarg d’un immens riu, el Mississipi, que tot ho arrossega alhora que ho acull a les portes de la seva desembocadura al mar. Estem en el més profund del sud dels EEUU, allí on les preocupacions existencials s’aproximen al costat més salvatge i cru de les persones.
Jeff Nichols és un jove director sorgit dels ambients indies de Sundance que ha mantingut mínimament els seus orígens i que aconsegueix amb aquesta cinta un excel•lent i rellevant equilibri entre les diverses cares dels aspectes més importants que conformen el creixement vital. En un primer terme, omnipresent, ens trobem l’amor en gairebé totes les variants: la mitificació de l’amor etern, el primer amor frustrant del qual costa desempallegar-se, l’amor parental o l’amor de parella en decadència. També trobarem la venjança en forma de rancúnia irada, la baralla adolescent o l’ajustament de comptes. Finalment i, com a nucli essencial, descobrim l’amistat que adquireix un protagonisme decisiu a l’hora d’acabar definint unes relacions entre diverses parelles de personatges: els amics adolescents, l’adult protector del fill esgarriat, el tiet simpàtic, extravagant i acollidor o, fins i tot, la mateixa parella que ja no s’estima.
Una pel.lícula que no es pot deixar passar de llarg per la seva màgica i entretinguda presentació dels elements més cabdals i profunds que conformen el camí cap a la maduresa ja sigui aquella que toca per edat o la que arriba després d’arrossegar-se molts anys enmig del fangar de l’amor etern.