"Capitán Philips": pura crónica d'un segrest

El director Paul Greengrass (Vuelo93) ens torna a lligar a la butaca per fer una narració d'un succés ben conegut i que no conté cap element sorpressiu en la trama amb el risc assumit de caure en un relat pla i buit de contingut. Aconsegueix sortint-se'n amb bona nota amb la utilització d'una tècnica de filmació de càmera en mà, farcida de canvis de plans continuats i amb un dinamisme prou eloqüent per tal de no haver de sospitar en cap moment que estem davant un documental. Una habilitat narrativa plena de veracitat i rigorositat que li donen als fets exposats una solvència que, exagerant una mica, pot semblar que superen a la realitat.
El capità està interpretat per un Tom Hanks que ratlla la perfecció i apunta decididament a l'Òscar en un paper que va creixen fins una memorable, i un pèl exagerada, escena final. L'actor dona vida a un professional que únicament vol fer be la seva feina  i que en cap moment se li assigna, encertadament al meu parer, cap bufo de falsa heroïcitat. El cap dels segrestadors, Barkhad Abdi, també fa un paper amb una força interpretativa estranya en un debutant.
Al meu entendre la cinta te una trama central dins del mercant i el bot salvavides plena d'una tensió dramàtica intensa i trepidant que no defraudarà malgrat els minuts inicials i finals sembla que s'hagin afegit per cobrir l'expedient. La conversa dins al cotxe amb la parella del protagonista abans de salpar és insulsa i innecessària mentre la part final amb les panoràmiques espectaculars dels magnífics bucs de l'armada s'aproximen a proselitisme. Aspectes anecdòtics si tenim en compte el resultat final: dues hores llargues sense respir, "segrestats" a les butaques i amb una inquieta sensació permanent que els fets poden donar un gir inesperat malgrat el final ja sigui ben conegut.
Més informació a Filmaffinity i al web de la pel·lícula