"Gravity": experiència cutània i emocional

A partir d’un argument molt senzill i simple (un accident de dos astronautes durant un passeig espacial rutinari) es desenvolupa un relat al voltant d’una història de vida-mort, de tot o res que s’acava convertint en una demostració de com et pot atrapar una cinta des de bon principi utilitzant les quatre eines bàsiques de la cinematografia portades a la excelència.
En primer lloc els efectes visuals, amb presses llargues, panoràmiques espectaculars amb combinacions mesurada de la càmera subjectiva que, tot plegat, t’impregna de realisme fins la darrera quadrícula de pell.
Els cops d’efecte sorpressius es combinen de forma equilibrada i enginyosa amb efectes sonors i silencis totals que ajuden notablement a mantenir una tensió que no decau en cap moment.
El missatge a desenvolupar a favor d’un vitalisme edulcorat i una mort digna i inevitable és converteix en l’aspecte més fluix i que podria indagar més en una complexitat enrriquidora. El diàlegs són mínims i amb una superficialitat realista que no pretén anar més enllà.
Potser el camí del cinema anirà per aquí: un discurs mínim amb una tècnica admirable, pensada fins al detall en el ritme i la presentació per tal arrossegar-te al camp de la vivència més commovedora i física. En aquest sentit ets pots sorprendre a tu mateix girant el cap per trobar la bona orientació de dalt o baix
que no existeix en un espai ingràvid  (compte amb les cervicals!) o sentir la pressió al cos quant apareix la gravetat.
Les interpretacions s'adapten perfectament al que se'ls demana sense escarafalls i, tenint molt present que tampoc es tracta de papers amb una complexitat elevada, els dos protagonistes compleixen i prou.
Una cinta més que notable, candidata a ser una de les millors de l'any  i que compleix els requisits d'un entreteniment en la recerca d'una vivència excitant fugint del avorriment de forma implacable. Es pot demanar més?, potser si, però entenc que ja és molt.
No us la perdeu pas, sols o amb companyia, amb grans o petits, com vulgueu però fugiu de les sessions massives i sorrollosses. Hi ha silencis que no es poden trencar.