"Prisioneros": emmanillats a la cadira

Acaba la pel·lícula i miro el rellotge. "No pot ser!!". Havia passat gairebé dues hores i mitja amb una intensitat amb la qual el temps deixa d'existir. Podria acabar recomanant que anéssiu a veure-la i fi de l'entrada. Doncs no. Cal concretar una mica i explicar alguna coseta més.
La trama es basa en la resolució d'un cas de segrest de dues nenes de famílies veïnes amb la participació activa del pare d'una d'elles (Hugh Jackman) al no estar satisfet de la feina de la policia (Jake Gyllenhaal). El director canadenc Denis Villeneuve  ens planteja dues vision ben diferents d'afrontar un succés tan greu com aquest. La part més impulsiva i desesperada d'un pare "preparat pel pitjor" en front la intervenció d'un detectiu més racional amb un índex d'èxit aclaparador malgrat estigui envoltat d'un aura de misteri i solitud. L'encert es troba en que aquestes dues visions no estan plantejades en termes oposats de bondat o maldat, eficàcia o ineficàcia. Tot es barreja de forma intel·ligent amb girs inesperats i enganyosos en una atmosfera opressiva, intensa i atractiva que et va embolicant poc a poc i no et solta fins un final magistral.
El guió és simplement perfecte, amb cops d'efecte que distreuen l'atenció i t'enganyen subtilment alhora que va deixant rastres amb imatges d'entrada innecessàries i sense abusar d'aquell  diàleg explicatiu que, de vegades, fa tanta nosa en aquest tipus de pel·lícules.
A nivell d'interpretacions ens trobem un duet de protagonistes que fan un treball impecable sense aclaparar i en la línia de mostrar dos perfils que pretenen respondre a dues preguntes vitals: que ets capaç de fer per recuperar la teva filla? i que ets capaç de fer per mantenir el teu "estatus" laboral com a bon detectiu obcecat per la feina?.
Si us va agradar "Seven" o "Mystic River" no dubteu pas en atansar-vos per la sala.