"Una casa en Córcega": senzilla, breu, bonica i dolceta

Tot gira al voltant de la nostra heroïna Christina. Una heroïna anònima que es troba als 30 anys a l'atur i treballant 50 hores sense contracte, amb una relació suposadament estable, un entorn familiar protector i... una herència d'una casa atrotinada al racó més aïllat i pintoresc de Còrsega. La visita a la casa suposarà un gir cabdal en al seva vida.
Tot i que es pot qualificar de dramàtica, la cinta evoca un vitalisme realista sense exageracions innecessàries ni grandiloqüències que sempre són una temptació resultona. Un vitalisme centrat en una decisió transcendent i que, sense cap mena de dubte, marcarà el futur de la protagonista.
Es tracta d'una visió intimista, propera i creïble que aborda sense contemplacions la necessitat de deslliurar-se de la llosa "benefactora" que suposa una parella propera i amb el sexe garantit i una família en la qual la rutinària estima es converteix en una argolla. També ens explica molt encertadament la necessitat essencial de "fers-se gran" trencant amb el paper encotillat de "nena bona" que ha fet sempre el que s'esperava d'ella. Dues línies profundes i personals que s'emmarquen en un context de dicotomia rural-urbà tractat amb un equilibri que s'agraeix i deixant de banda aquella mitificació de la vida "campestre" que posa dels nervis a tots els que hem nascut i viscut en pobles "idíl·lics". A través d'aquesta dualitat el jove director Pierre Duculot llança una missatge de recerca d'un equilibri més assenyat i just entre la nostra existència i la pròpia natura, en la qual cal que escoltem més el nostre interior i ens deslliurem d'allò que ens atrapa en un entorn de "còmoda seguretat".
Recomanada pels que us agradin les recerques íntimes i personals d'un destí en el qual les decisions personals encara hi poden tenir el seu lloc.
Més informació a Filmaffinity i en una entrevista al director.