"Blue Jasmine": retrat extremat i dramàtic de dos mons fraternals

Perquè comencem sempre comparant el darrer lliurament del mestre Woody Allen amb el que ha fet en els darrers anys: que si és la millor dels últims 20, que si està en el top ten de la seva carrera,... És un luxe que puguem veure una nova cinta cada any. I fet l'aclariment, deixem-nos de comparacions i parlem de la peli.
El món esnob i patètic de la Jasmin (nom canviat de Jannette per la seva vulgaritat) s'enfonsa estrepitosament i la protagonista recau dins l'apartament de la seva germana generosa i simple de San Francisco. L'intent de la Jasmin de tornar a començar una nova vida en un context totalment diferent i en convivència "estreta"  amb la seva germana és el nucli de l'argument que ens retrata en una formal comèdia dramàtica les contradiccions entre còmiques i burletes de dos mons ben particulars.
Un retrat que furga en les ferides més obertes de dues formes de vida icòniques i idolatrades en el nostre món occidental. La primera, més malparada i que encarna la Jasmine, és el model d'èxit financer que es basa en l'opulència, la superficialitat i el patetisme que es manté artificialment a base de fàrmacs i alcohol. A la segona, personificada en la germana Ginger, basada en la senzillesa, els "bons" sentiments i en els petits plaers quotidians malgrat estigui a la vora d'allò més "cutre" i ordinari no s'escapa d'una bona tunda de retrets. Tot gira al voltant d'aquest contrast permanent i extrem entre dos models de vida barrejat amb el protagonisme personal de la Jasmin.
La pel·lícula flueix de forma neta i dinàmica alhora que provoca somriures emotius i amb càrregues de profunditat d'un missatge que, malauradament, s'acaba convertint en excessivament persistent. Sobren reiteracions narratives que desconfien de la capacitat del públic per entreveure el que se'ns vol trametre.
I finalment, si hem de destacar algun element per sobre dels altres està clar que el repartiment s'emporta tots els meus el·logis amb un estat de gràcia col·lectiu entre el qual destaca amb una contundència que la fan candidata a tots els premis interpretatius possibles la protagonista Cate Blanchett, omplint el seu paper amb tota mena de detalls i subtileses que ajuden a arrodonir un personatge que podia haver-se convertit fàcilment en una pasterada histriònica.