"Don Jon": comèdia gamberra, fresca i gens transgessora

Un jove de crani engominat i buit (Joseph Gordon-Levitt) porta una vida rutinària i addicta als seus lligues amb els amics, el seu cotxe, el seu netíssim apartament, la seva família nuclear-catòlica, el gimnàs i... el seu porno virtual. La seva vida es veu alterada per una primera parella "top ten", una dona possessiva i autoritària (Scarlett Johansson) i la posterior relació alliçonadora amb una dona madura i experimentada (Julianne Moore).
L'inici resulta d'allò més fresc i divertit amb un atractiu muntatge volgudament  repetitiu en el qual arribes a adonar-te que darrera una vida insulsa no hi ha res més que costums consolidades i, fins i tot, obsessives. L'aparició de la Bàrbara confirma estrepitosament la dramàtica buidor d'una parella unida per una superficialitat que no pretén en cap moment anar més enllà de l'intercanvi quantitatiu de plaer i d'aparença idolatrada. Aquesta presentació que dura més de la meitat de la cinta fa un retrat entre còmic i negre alhora d'un món ben proper i generalitzar que es mou entre la brillantina i la silicona.
A partir d'aquí la cosa no funciona tan bé. Entenem la intenció del director d'obrir la ment i mostrar l'autèntic camí de l'amor compartit a un maniàtic-garrulo a través d'una amistat "peculiar" i gens ajustada al seu concepte de vida. Tot sembla que succeeixi d'una forma excessivament forçada i perquè va be per preparar un final d'allò més conservador i estereotipat. Un "happy end" ple d'una moralitat engominada que contrasta amb el plantejament inicial molt més arriscat.
De totes formes podem destacar que estem davant una proposta d'un debutant, suggestiva i amb reptes francament innovadors que te la gosadia i la frescor d'introduir un tema tan provocador com el porno en la part més nuclear d'una comèdia romàntica. Recomanada per passar una bona estona amb un trio d'actors ja consolidats que fan be la seva feina i prou.
Més informació al web de la pel·lícula i a Filmaffinity.