"La por": vista des de dins les entranyes

En primer lloc cal felicitar-se per la iniciativa de l'Espai Funàtic per fer pre-estrenens i que ens permet gaudir un dia abans de una novetat de la setmana. Aprofito també per destacar la seva visió de futur al iniciar les sessions Low Cost ja fa uns quants mesos mentre ara algunes grans distribuïdores se'n donen compte de la necessitat de posar un preu d'entrada raonable encara que sigui de forma puntual més enllà de la rebaixa un pèl ridícula del dia de l'espectador. Un exemple d'aquesta tendència el podeu trobar en aquesta notícia  on queda molt clar que és millor 100 espectadors a tres euros cadascú que 50 a  sis euros encara que la recaptació sigui la mateixa. Se'n podria dir guanys col·laterals vinculats a altres despeses de l'establiment o a la simple creació d'una colla d'afeccionats que creen costum i efecte taca d'oli. Personalment mai he entès que els hi costi tan entendre aquest raonament.
Sobre la pel·lícula he de dir que porto dos dies impactat i que he arribat a comentar col·loquialment autentiques barbaritats sobre la seva duresa i simplicitat en el seu missatge. D'entrada no la recomanaria a ningú que no sàpigues molt bé el que va a veure, tot i que la coincidència en aquests dies de la repugnant notícia sobre el segrest durant 30 anys (!?) de tres dones a la "civilitzada" ciutat de Londres m'ha fet pensar en la necessitat que missatges que en principi provoquen rebuig per la seva duresa siguin els que necessitem per evitar situacions com la de la notícia esmentada o la de la mateixa cinta.
"La por" ens explica en un curt allargat o una peli en miniatura les sensacions d'en Manel quan està al seu domicili en "convivència" amb un salvatge pare que te sotmesa tota la família davall una llosa de terror que els manté dòcils i obedients.
La correcció tècnica dels plans primeríssim i les escenes amb desenfocaments buscats que provoquen un cert desassosseg són els elements mes destacats i que signifiquem el més distinguit de tot plegat. La narració no està lligada en cap moment i la inclusió de certes escenes i passatges està mancada de sentit.
En definitiva, un cop de puny al ventre de la consciència col·lectiva al voltant de la violència domèstica més brutal.