"La vida de Adele": amor intens, corpori i sincer

Que ningú es tiri enrere al comprovar que la vida de Adele dura exactament tres hores. La pel·lícula  que us espera va més enllà del temps per convertir-se en una experiència commovedora, apassionada i vital. No us preocupeu del rellotge, deixeu-vos atrapar per una història d'amor i creixement personal sense filtres, sense embuts i amb una capa de veracitat que ja voldria qualsevol peli en 3D. Un realisme i una autenticitat que t'integra dins l'ànima més profunda del personatge, amb una connexió estreta en el recorregut  pel seu plaer més carnal, les seves angoixes, els seus dubtes i, en definitiva, totes les seves vivències.
Per tal d'aconseguir-ho la càmera juga amb un moviment i uns plans primeríssims que et fan partícip en primera persona  de tot allò que està succeint com a vivència i reflexió de l'Adèle,  alhora que el joc amb els colors dominants també és prou interessant. Podem estructurar aquest drama romàntic en dues parts ben diferenciades. A la primera ens mostra el descobriment de l'amor lèsbic en un conflicte personal i social explicat cinematogràficament de forma magistral fins arribar al punt culminat de la trobada i relació amb la seva parella. Relació plena d'amor i de sexe sense discontinuïtat, amb el cos i la ment lluny d'aquest inflexible dualisme i amb una exaltació existencial del desig. Quant tot això passa, Adèle entén que ha trobat allò que buscava, que la seva vida s'omple de sentit malgrat el destí també li mostrarà el costat fosc en una segona part en la qual l'arribada de la feina i les rutines "laborals"  donen pas al trencament, la desesperació o la pèrdua no acceptada en un salt, al meu entendre poc clar i massa dilatat, de 10 anys.
L'honestedat de la pel·lícula ens permet tocar el més essencial de l'amor i, en definitiva, de la vida sense imposar cap tesis, mostrant amb una sensibilitat prodigiosa sense cap judici previ. El director obre en canal tot allò més profund de la protagonista, Adèle Exarchopoulos, amb una exigència interpretativa que es col·loca en els límits del que es pot demanar. De fet la pròpia actriu parla del rodatge com una "experiència traumàtica".
Deixeu que aquesta pel·lícula entri a les vostres vides després de generar un compendi d'emocions tan profund i variat que no us pot deixar indiferents.