"Vivir es fácil con los hojos cerrados": fidel retrat fantasios d'una época única

La pel·lícula comença amb tres bufetades "típiques" de l'època -una de l'església adoctrinadora a traves de les seves sucursals escolars, l'altra d'un pare autoritari i la tercera d'una institució encarregada de tapar els excessos del sexe i el plaer- i acaba amb la frase de la cançó que ens convida "a tancar els ulls" i  a confiar de la fantasia i els propis somnis.
David Trueba dirigeix una comèdia agredolça  al voltant de la figura d'un personatge (Javier Cámara) particular, impropi de l'època i amant de tot allò inútil per poc pràctic: és professor d'anglès quant ningú en sabia, lector de poesia, solter i amant de la música estrangera. Malgrat tot, prou valent per iniciar una road movie plena de sorpreses a la recerca d'un Jonh Lennon per fer-li una petició, diguem-ne, didàctica: vol que els discos dels Beatles portin la lletra impresa per tal d'utilitzar-la a les seves classes. Pel camí recollirà dos fugitius ben diferents que animaran el seu especial viatge. Un viatge físic que és, alhora, un creixement personal de la tripleta protagonista per tal se superar les seves pors i debilitats per obrir-se pas cap a un futur incert però de ben segur reforçat en la seva educació més emocional.
Sense caure en una sensibleria estúpida i sense recrear-se en els drames personals que arrosseguen cadascun dels personatges la cinta ens transporta per un univers gairebé màgic ple d'elogis i exaltacions de tot allò que dóna sentit a unes vides prou grises i complicades  per aconseguir arrancar-nos un d'aquells somriures subtils i tendres que t'omplen de felicitat. 
Un retrat singular i d'autor molt ben realitzat i amb una feina d'actors molt destacable que no podem deixar passar si ens agrada compatibilitzar les aproximacions a la crua realitat des d'una visió fantasiosa i un pèl burleta.