"Una familia de Tokio": vellesa i relacions familiars

Anar al cinema sol et permet escoltar alguns comentaris que es fan en acabar la projecció i quedar-te amb algun d'ells. El que em va fer més gràcia aquest dia en concret va ser el qualificatiu de "diferent" perquè realment estem davant d'una cinta poc convencional per la seva temàtica, el seu ritme i una sensibilitat especialment tendra
La temàtica és ben senzilla: una parella d'ancians visita amb il·lusió als seus tres fills que viuen a la gran ciutat de Tòquio mentre afronten amb una dignitat exemplar les peripècies dels tres germans per rifar-se la seva estància amb excuses i negociacions que faran mostrar la veritable personalitat de cadascú. Una temàtica clàssica de relacions familiars amb pinzellades contrastades entre la bucòlica vida rural i apartada amb l'accelerada vida urbana.
Del ritme en podem destacar la utilització de la pausa i el silenci. Les persones enraonen d'una forma mesurada, deixant acabar sempre la frase de l'altre personatge i amb un respecte en les formes que, com a mínim, contrasta amb els diàlegs accelerats i cridaners massa freqüents en les pelis, diguem-ne, occidentals.
De la sensibilitat cal mencionar la definició sempre atractiva i simpàtica dels personatges destacant la seva cara més amable tot i que mai s'evita ni s'amaga el costat més fosc de tots ells. Una cordialitat que també es mostra en els enquadres i els paisatges caminant sempre per una estètica realista però sense ser fosca ni angoixant.
No us faci por la seva dilatada durada, deixe-vos portar en el descobriment de la personalitat de cada personatge i permeteu que us capturi un mesurat optimisme vital dins d'un melodrama que explora les entranyes d'una societat japonesa que, com qualsevol altra, està fen una transició inevitable cap a una postmodernitat que abandona la solidesa d'èpoques anteriors per avançar cap un món ple d'incertesa i canvi permanent.