"12 años de esclavitud": despietada i seductora

Avís per a navegants: no aneu a veure-la pas si no voleu que us enganxin a la pantalla per rebre sense pietat una bona pila d'imatges brutals i despietades al voltant d'una història basada en fets reals sobre l'esclavitud als EEUU. Cal deixar clar que pagareu l'entrada per patir una bona estona encara que la coneguda crònica tingui un final feliç. 
Feta l'advertència, val a dir que estem davant una experiència intensa plena d'una repulsió buscada en mig d'un realisme sense ni un gram d'edulcorant. L'esclavisme vist des d'un punt de vista en el qual la dignitat humana no apareix ni en els pocs moments mínimament plàcids o irònics és el tronc central de la cinta i es pot dir que no l'abandona ni un minut. Situacions plenes de comportaments vergonyosos i repugnants es van succeint alhora que et van atrapant amb una abraçada indefugible  de realisme cru i feridor sense cap possibilitat d'escapar. Podem dir que això és cinema amb majúscules per la fluïdesa i perfecció de les  escenes i un equip interpretatiu d'una excel·lència sense discussions destacant sense aclaparar el paper de Michael Fassbender interpretant a un "amo" sàdic i pertorbat.
Un altra qüestió és la narrativa i els enllaços entre les magnífiques escenes que es presenten. Tens la sensació que algunes s'allarguen innecessàriament, altres apareixen sense connexió i el final es precipita sense donar ni un moment per pair-ho tot. Chiwetel Ejiofor encarna perfectament al personatge protagonista tot i que no es vegi una veritable evolució durant els dotze anys que dura el captiveri. Queda clar que dona vida a la virtut de la resiliència però es troba a faltar algun tipus de canvi encara que sigui per superar-lo posteriorment. Tot queda en un esplèndid retrat immobilista.
Una bona pel·licula que al meu entendre no passa d'un 7/10, que està una mica sobrevalorada i a la qual no li veig per cap costat l'etiqueta d'obra mestra que li posen. Això si, un quants Òscars els té assegurats.