"La gran belleza": un xoc pels sentits

La Gran Bellezados personatges protagonistes. El primer es presenta en els minuts inicials en una seqüència de les mes belles i encisadores que he vists (ni parlar-ne d'arribar tard!) en la qual ens presenta la ciutat de Roma vista des d'una atalaia esplèndida a partir d'un grup de turistes, utilitzant una càmera curiosa i dinàmica acompanyat tot per unes veus corals magnífiques. De sobte, un crit estrident ens presenta una festa glamorosa i atrevida en una terrassa amb vistes al Coliseu organitzada pel personatge narrador i protagonista: Jep Gambardela, escriptor reconvertit en periodista epicentre d'un món ple d'aprofitats arribistes, intel·lectuals de pacotilla, nobles decadents o hedonistes farcits de diners amb els qual ens anirà estripant aquest univers que en paral·lel a la ciutat de Roma s'omple de decadència, nostàlgia i cinisme desencantat.
En aquest viatge a la deriva ple de superficialitat d'una alta societat que no serveix per a res anirem descobrint les profundes reflexions d'un personatge que vol aferrar-se a una vida que se li escapa de les mans d'una forma fugaç i insubstancial. A través de les seves relacions, performances  i festes insuperables va sospesant les opcions possibles. Tornar a la creació literària iniciada quaranta anys endarrere, recuperar la nostàlgia i emocions dels primer amor o abraçar el sacrifici de la santa abnegació seran en aquest ordre les diferents possibilitats en el camí de donar sentit al no-res. Una lluita interior que en cap moment defuig de la pulcritud i el decor que la seva condició li imposa. Tot plegat en un descobriment de la bellesa d'una Roma que la càmera ens mostra hàbilment sense descans donant el contrast a una angoixa --i lletjor-- existencial d'un home consumint i decadent malgrat la seva intel·ligència, astúcia i bones maneres. 
Una magnífica obra que Sorrentino ens regala per donar resposta a tota l'angoixa existencial que la inunda cada minut per dir-nos que, al cap i a la fi, tot és mentida, "la vida és pur teatre", que la màgia és un truc, l'art elucubracions al voltant del no-res i que la veritable autenticitat radica en experimentar i compartit les emocions del viatge. Dono fe que ho aconsegueix.