"Lore": penetrant viatge iniciàtic en mig la barbàrie

En situem a les acaballes de la II guerra mundial en una idil·lica llar d'una parella de comandaments  amb cinc fills que veu trencada la seva pau per la derrota definitiva del tercer Reich. Lore és la filla gran que a les portes de l'adolescència es troba amb l'encàrrec de portar al grup de germans fins la casa de la padrina situada al nord del país en una fugida precipitada. La desconeguda --i benvinguda-- directora australiana Cate Shortland ens agafa de la mà ben fort i ens capbussa en aquest viatge iniciàtic i intimista en mig d'una esplendorosa naturalesa que contrasta amb el desassossec colpidor de la Lore.
Lluny d'escenes plenes d'uniformes o historicistes la mirada d'una càmera inquieta i penetrant ens retrata i ens enganxa en el descobriment d'una nova existència que ha de substituir de forma abrupta --amb el patiment corresponent-- totes les mentides en les quals s'havia bastit la seva còmoda i cretina existència. Uns fets accelerats i inevitables que bufetegen la protagonista en descobrir-li la realitat de la fam, l'holocaust, la maldat pròpia i aliena en la lluita per la supervivència, l'absurd de les mentides passades...  tot plegat en una interpretació excepcional de Saskia Rosendahl al construir un personatge que deambula entre la ira, la rebel·lia, la rancúnia o l'orgull amb una fluidessa i credibilitat que et captiven. A destacar també les interpretacions del grup de nens que aporten un grau de contrast encara més brutal entre la seva ingenuïtat i tot allò que està succeït
El focus se centra en el conflicte personal més que en l'espantos final de la guerra, en el descobriment d'un altra realitat ben diferent i molt més bruta, crua, negra i plena de mosques. El mateix color i duresa de l'impactant episodi d'una avia embogida i obsessionada en tenyir tota la roba de dol després del suïcidi del seu marit. Tot succeeix sense massa ordre, en una cascada de successos sense control que porten finalment el grup al seu objectiu: la suposada i fingida pau de la casa de l'àvia. Allí podrà finalment trencar la clasca, matar a Bambi i, fins i tot, desobeir al símbol de tota la gran mentida en la qual s'havia fonamentat la seva vida.
Recomanada per delectar-se d'una estètica filmogràfica destacable en mig d'una guerra interna plena de dubtes i angoixes tot dibuixant un viatge personal abrupte, impactant i cru. Una petita joia per a mirades intimistes.