"Tres bodas de más": sanotes rialles


La Ruth (impressionant Imma Cuesta) és una investigadora que ronda els trenta anys i que es troba abocada a assistir a tres bodes en un mes convidada pels seus exnòvios i acompanyada de forma forçada pel seu "becari" (un molt destacable i jove Martiño Rivas). Les estrafolàries situacions que viurà la faran descobrir i deixar endarrere la seva immaduresa i inseguretat juvenil.
Aquesta comèdia  es converteix en una agradable sorpresa per la seva qualitat i bona feina. Ens troben davant una cinta, la qual,  a partir d'un selecte grup interpretatiu, elabora uns esquetxos molt ben estructurats, d'un ritme amè i molt divertit, que no decau en cap moment malgrat que, com a contrapartida, sacrifica l'aprofundiment en el perfil dels personatges. Una obra fresca, atrevida, que barreja els tòpics més autòctons amb elements de la clàssica comèdia americana utilitzant un argument lineal i ben previsible tot aconseguint provocar i fer-te passar del tímid somriure a  la rialla més esplèndida en un obrir i tancar d'ulls.
Una comèdia entre destralera i carrinclona de camises Hawaianes que resulta que està feta i filmada al Baix Llobregat i que es podria emportar perfectament el títol honorífic de millor comèdia espanyola de l'any. Això sí,  amb els permís de "La gran família...". 
El prometedor director Javier RuizCaldera ha aconseguit trobar el punt just entre les situacions més clàssiques i els codis més contemporanis sense caure en un patètic esnobisme. També ha sabut equilibrar els tres elements cinematogràfics de la imatge, el so i música d'una forma prou atractiva que a més a més del riure t'estira a cantar o a picar de dits amb alguna cançó de la ben triada banda sonora.

Molt recomanada per fruir d'una història sense complicacions, d'un guió sense fissures que entrelliga nombrosos gags per tal de provocar unes rialles molt físiques, franques i benvingudes.