"Metro Manila": fosc relat de renúncia (i denúncia)

El director Sean Ellis aconsegueix fer un retrat veraç d'un viatge a la supervivència més salvatge d'una família expulsada dels pintorescos i inhabitables camps d'arròs de les zones rurals de  Filipines. Durant aquest drama se'n planteja de forma despullada uns quants deliris vitals que ubicats en ambients corruptes a tots els nivells ens deixen sense alè i, el que és més greu, sense arguments per abraçar la causa de la bondat o la justícia. Dilemes plens d'autoengany en els quals la supervivència pura i dura denigra l'individu fins al punt de posar en venda la seva pròpia dignitat perquè la seva feina ja no val res (ui!, això em sona a partir de les darreres reformes laborals).
La metròpoli de Manila és l'escenari triat per ubicar aquest thriller on la barbàrie ofega qualsevol indici d'honradesa i honestedat que les "bones persones" encara poden mantenir. Tot plegat s'expressa amb un ritme prou nerviós i frenètic per tal de transmetre una ansietat que t'ofega alhora que constates que estas davant una solidesa i un estil personal que molts grans directors voldrien.
No cal desastres naturals ni accidents aeris per posar en evidència l'arquitectura més profunda i essencial dels mecanismes de la naturalesa humana per tal de garantir una cosa tan simple com és la alimentació diària o el dormir sota un sostre. Mecanismes que portats al límit queden nus i perillosament propers als instints més salvatges tot i que el missatge final ens porti cap a l'heroisme i la generositat.
Recomanat pels que aprecieu les obres amb segell molt personal i carregades de missatges socials i sobre la condició humana plens d'angoixa i càrregues de profunditat. En aquest cas no us decebrà.