"Obra 67": fresca i inspirada

Obra 67  pertany al grup #littlesecretfilm on podem comprovar en el seu manifest com els creadors es situen en l'àmbit marginal de la industria i intenten ser un autèntic LowCost de la producció. És la primera obra que arriba a les grans sales sense fer gens de soroll i confiant amb el boca-orella. Doncs aquí teniu la meva boca aconsellant amb entusiasme que aneu a veure ràpidament (no durarà molt en cartellera) aquesta peli la qual, en una primera hora, és un comèdia àcida i gamberra de situació per transformar-se, amb un gir ple d'enginy, en un thriller convencional, terrorífic i ben travat.
Una obre de David Sáinz plena de llibertat, fresca i ben compactada amb un guió i una direcció que fan que tot plegat et lligui a la cadira fins al final. A destacar la seva barreja de gèneres i la seva capacitat per introduir elements de denúncia social i altres passatges de "cinema dins el cinema" amb clares crítiques a diversos components de l'estament sense que tot es converteixi en una barreja indigesta. Realment era aquest el perill d'aquesta primera obra del David, que es vulguin dir o demostrar tantes coses que s'acabés convertint en un pastitx. Ha superat la prova amb escreix, sense estridències i aconseguint un reconeixement ben merescut perquè si valorem el resultat en funció de la despesa la puntuació hauria de ser un 10 rotund.
Mereixen especial esment el grup d'actors amb el Daniel Mantero en un paper esbojarrat, Antonio Dechent aportant brillantor i honestedat i la parella protagonista Álvaro Pérez i Jacinto Bobo els quals estan esplèndids en les seves "improvisacions".
Recomanada a tothom que consideri que el cinema es deu als seus creadors, a l'aportació imaginativa de noves idees i a l'atreviment fantàstic de quatre esbojarrats que creuen en projectes impossibles. No tardeu!