"Una vida sencilla": vellesa i gratitud

"Una vida sencilla" ens presenta la part final en la vida de la Ah Tao (esplèndida Deannie Yip) després d'haver servit a una família durant més de 60 anys de forma continuada. En Roger és un productor de cinema que se'n ha de fer càrrec per acompanyar-la en els seus darrers dies. Es tracta de cinema de personatges entre els quals es construeix uns ferms lligams interpretats per una parella d'actors de forma magistral, subtil i creïble sense caure en cap moment en la llàgrima fàcil o la sobreactuació. El patetisme és un perill evident que se supera per donar pas a la inspiració dramàtica i ajustada. Aconsegueixen tocar la fibra sensible amb una delicadesa i amb uns tocs d'humor contingut que et fan sortir de la sala amb la creença que la part més humana de tots nosaltres encara no s'ha esvaït definitivament.
Tenim davant nostre un bon exemple del millor cinema oriental (encara que sigui després de dos anys de la seva estrena) que ens està arribant, un cinema que amb una mirada pausada retrata acuradament els personatges per fer-nos veure amb els seus ulls i la seva personalitat els canvis de vertigen en les famílies i les estructures socials granítiques de fa uns anys. Un canvis que afecten de manera especial la forma d'afrontar la vellesa i la mort des de uns lligams poc estables i, moltes vegades, trencats per la distància o la feina precària.
Es tracta d'una pel·lícula senzilla i complexa alhora, d'aquelles que col·loquialment anomenem "lentes" però que estan fetes amb una professionalitat que fuig de l'estridència i els focs d'artifici per arrodonir la taquilla. Es tracta de fer un retrat fidel, digne i sincer d'unes relacions basades en la sincera gratitud. Està molt clar s'ha aconseguit.