"Alabama Monroe": l'amor de parella possat a prova

Elise i Didier protagonitzen una bella (i potser una mica naïf) història d'amor el qual es posa a prova amb la malaltia de la seva filla de sis anys. Un examen definitiu que extraurà fins al límit les seves fortes personalitats i conviccions.
La narració es planteja amb múltiples salts en el temps que t'obliguen a mantenir la tensió d'una trama que podria convertir-se en lineal i avorrida. Aquest salts i les peces musicals estratègicament distribuïdes van envernissant tota la cinta amb uns tons dramàtics i colpidors. Tan és així que fins i tot pots arribar a trobar-ho tot un pèl pastós i "passat de rosca". Hi ha escenes que s'allarguen de forma innecessària i s'acaben convertint en exagerades i poc creïbles.
Malgrat tot, el conjunt transcendeix per unes interpretacions d'una química evident, unes cançons filmades amb una tècnica magistral i un muntatge òptim pel seu dinamisme dins una història poc dinàmica a base d'escenes de parella, familiar i interpretacions musicals. Una muntanya russa d'emocions una mica llagrimals tot i que, al meu entendre, el director belga Van Groeningen aconsegueix un efecte prou lluït amb l'acompanyament d'unes peces de blue grass plenes d'una sinceritat especial. La fotografia també ajuda intensament en la transmissió del relat i en la captura dels detalls més subtils. En algunes ocasions m'ha recordat a la colpidora Blue Valentine.
Tots aquests elements completen una cinta prou interessant per les seves profundes emocions i la seva música especialment ben triada, ubicada i interpretada.