"Her": del HAL racional a la Samantha emocional

Abans d'escriure res he de confessar que aquesta és una de les pel·licules que quan acabes dones les gràcies amb tota la generositat que és possible en silenci i en una sala de cinema. Agraït per viure una història romàntica profundament dramàtica i pertorbadora, plena de sentiment, original i futurista que t'emociona al mateix temps que et planteja algunes de les eternes qüestions existencials: on comença allò virtual? la existència es limita a sentir o a compartir amb un igual?, l'amor no té límits?; immenses preguntes que no s'acaben mai i de ben segur que en trobareu moltíssimes més. Aquesta és la grandesa d'aquesta cinta: us donarà per pensar i per xerrar (o per recordar a la parella que l'amor comença per la pell: m'ha resultat curiós que en acabar, i érem pocs a la sala, les dues parelles que hi havia s'han donat un bon bes).
"Her" és una història romàntica entre un humà i un sistema operatiu creat amb capacitats emotives i d'aprenentatge. A anys llum d'aquell racional "HAL" de la mítica "2001, una odisea en el espacio", la "Samantha" és la versió contemporània amb tots els deliris que té actualment la intel·ligència artificial (recordem "Eva" i "Un amigo para Frank") al voltant de les capacitats d'empatitzar i d'aprendre alhora. Una trama en un món asèptic, net i amb els "pantalons apujats" que et llança una ràfega de crues i sinceres emocions plenes d'una provocació que et pot fer riure o plorar, un sarpat de sentiments entrecreuats que desconcerten malgrat tota la narració estigui fluint dins una línia clara i neta.
Joaquin Phoenix supera, i era difícil, el paper que va fer a The Master al costat del malaguanyat Philip S. Hoffman interpretant una persona equilibrada, treballadora, apreciada per amics i companys de feina, vaja un personatge "normal" que es va endinsant poc a poc en una crua fatalitat que comença com aquell que es dona d'alta al Twiter per donar-se compte, després de passar per multitud d'estadis, que allò és un "altra realitat" prou addictiva i perillosa.
Her és una punxada al moll de l'os, una estirada d'orelles sense contemplacions que necessita d'una mirada detallada i minuciosa. Es pot dir que res és casual i que un segon visionat no estaria de més. En una paraula: imprescindible.