"Ignasi M": vitalisme sense por

Fer un documental sobre un personatge singular com pot ser el museòleg Ignasi Millet pot semblar d'entrada una aposta segura plena de curiositats i sorpreses. Es tracta de donar corda a una persona apassionada en tot el que fa tan en la seva vida personal com professional. Ignasi és homosexual activista, és pare de dos fills, separat d'una companya discapacitada, amb els pares separats i que s'acaba d'arruïnar en el seu darrer projecte empresarial. A més a més, la seva personalitat oberta, vital i sincera dona per filmar moltíssimes hores d'atractiu documental. Per sort, Ventura  Pons ha posat la càmera al seu servei i ha sabut donar-li el seu toc personal, amb un ritme narratiu prou dinàmic i engrescador. En aquest sentit val a dir que un parell de persones de la sala fins i tot van aplaudir al final com a culminació d'un crescendo vitalista i ple de força.
Un altra cosa és que t'arribi a aclaparar tanta pluja d'optimisme i un "bon rollo" que pot resultat fins i tot un pèl exagerat a no ser que et concentris en que estàs davant un documental i no de cap ficció. 
Estem davant d'una personalitat que és un allau mostrant-nos el seu costat més sincer i vital emmarcat en un treball d'un Ventura Pons ple d'un ritme que t'arrossega i et xopa de vivacitat.