"La plaga": perifèria oblidada

Una barreja particular i encertada entre realitat i ficció ens mostra les "plagues" que arrosseguen els diferents personatges que, com a comú denominador, conviuen en una localitat de l'extraradi metropolità de Barcelona anomenada Gallecs. Uns personatges autèntics, interpretats per actors no professionals que ens mostren una  realitat despullada, sense artificis i sense un gram de sucre empallegós.
Tot sembla molt simple, tot és molt natural, en cap moment sembla que hagi de passar algun succés captivador, tot està vestit d'una quotidianitat avorrida i sincera alhora. Malgrat aquestes aparences te'n dones compte que al darrera hi ha un feina intensa i molt ben estructurada. De fet el rodatge de la Neus Ballús ha durat quatre anys, un treball de formigueta per aconseguir endinsar tot un equip de rodatge amb les seves càmeres sense interferir amb prepotència i extreure unes seqüències en les quals mai saps si els personatges estan interpretant o són ells mateixos mostrant el seu dia a dia més íntim.
La directora camina miraculosament per dues línies frontereres. La frontera de l'extraradi metropolità on conflueixen les cultures més rural i arrelades amb la de les persones nouvingudes i les més urbanites a punt del col·lapse. Un lloc ple de camins secundaris on les vies ràpides i les llums dels cotxes es mostren en una estranya llunyania emocional. L'altra frontera és la del gènere cinematogràfic. Es tracta d'un documental estricte o d'una pel·licula realista i prou?. La resposta es ben be igual gràcies a un resultat ple d'escenes que et captiven i imatges d'una força que t'arriba ben cap dins.
Avui ho comentàvem en una conversa informal: és una pena que tota aquesta generació de joves talents en tots els àmbits de les feines de la cinematografia no disposin d'unes línies d'ajuts que els permetin enlairar-se i prendre el vol. A França en saben molt de tot això...