"Nebraska": emotivitat granítica i agredolça

Una comèdia dramàtica sobre les relacions famíliars, o sobre la vellesa, o sobre la nostàlgia... és ben be igual!; sobre la vida i ja està. Segur que si aneu a veure aquest diamant en brut -i no pas una "petita joia"- algun personatge o situació trobareu amb la qual us identifiqueu o us resulti miraculosament proper tot i que els protagonistes estiguin al altre cap de món.
El director Alexander Payne (recordeu Los descendientes ?) ens presenta una trama minimalista, d'aquelles que surten en qualsevol conversa i que no passa del tres minuts de comentaris: un padrí rondinaire  aboca les seves il·lusions més simples en una propaganda enganyosa que et comença declarant-te guanyador d'un bon feix de diners (que aixequi la mà qui no n'hagi rebut una i no se l'hagi cregut per uns segons) i es capfica en cobrar el premi i "convenç" al seu fill petit per tal que el porti fins "l'estafeta repartidora". Així comença una road movie en la qual, com sempre, el viatge és cap enlloc, el viatge és sempre a la recerca d'un mateix, els teus fantasmes, el teus orígens, el teus... per tal d'aconseguir un creixement personal ja sigui amb un final feliç o dramàtic.
En el nostre cas es tracta d'un viatge nostàlgic i emotiu cap els orígens del protagonista principal (magnífic Bruce Dern)  on l'engany del seu "premi" servirà per treure la careta de profunda hipocresia a familiars i vells coneguts. En aquesta particular travessa el director te l'habilitat de amanir-la amb una música/imatges-postals penetrants i inquietants alhora aconseguint una atmosfera colpidora.
També té la manya de repartir estratègicament durant tot el metratge situacions plenes d'una ironia que s'atansa a la mofa pujada de to d'entre les quals destaquen les intervencions de l'actriu  June Squibb en el seu paper d'esposa i mare.
Personalment crec que ja tinc clar quina és la meva preferida pels premis de l'Acadèmia, a mi només em queda desitjar bona sort a una cinta que navega hàbilment entre les emocions granítiques de personatges de l'Amèrica profunda, sense ser cursi o sensiblera en cap moment i aconseguint un bon conglomerat agredolç amb tocs irònics.